ÀGUILA

Comparteix:

ÀGUILA

Ocell rapinyaire de la família dels accipítrids que destaca per la grandària, el vol potent i l’agudesa visual.

Simbolitza el poder, la dignitat, la pau i la justícia.

Hi ha la creença que la “pedra aquilina” que transporta l’àguila és bona per a les dones prenyades, perquè evita els avortaments.

Aquesta au apareix en refranys com ara:

L’àguila vola molt alta però el falcó la mata

Àguila abaixada a terra dóna poca guerra

Ha inspirat la següent poesia:

L’àguila (fragment)

Jo só qui va més enlaire

que no cap núvol del cel;

só patrona dels imperis

contra el feble i l’infidel.

 

Amago el sol amb les ales;

mon domini és xarpador.

No cal que ningú somrigui:

m’agraden cares de por.

Josep Carner

 

L’àguila i el reietó protagonitzen aquesta rondalla recollida per Jacint Verdaguer (versió de Roser Ros):

Temps era temps, els animals de ploma buscaven rei. Els calia buscar entre ells el candidat que volés millor i més alt. El vol era la seva característica principal! El dia assenyalat molts animals alats varen encetar el vol, però al cap de poc tan sols un punt negre solcava l’espai. Tothom sabia que allò era el nou rei, però era tan lluny, tan apartat de la seva vista, que ningú no el podia  reconèixer.

Quan l’àguila va iniciar el descens el crit va ser unànime:

-   Visca la nostra reina!

-          Ho sento, però crec que hi ha un error.

Aquella veueta va fer emmudir tothom.

Allà hi havia un ocellet remenut, que traient el caparro per damunt de la flamant nova reina reclamava el càrrec de rei. Sense saber-ho, l’àguila li havia servit per volar potser no millor, però sí més amunt que no pas ella.

Calia trobar una sortida airosa i l’encarregat de fer-ho va ser el mussol:

-          L’àguila és, sens dubte, la nostra reina. Però tu, amb la teva astúcia, t’has guanyat el títol de reietó.

I tothom va trobar que aquella solució era d’allò més encertada. I des d’aleshores ençà, les aus són les úniques en tot els regne animal que tenen una reina i un reietó!

Aquesta cançó de la Patum de Berga fa esment d’aquesta au:

Peret que en balla l’àguila

davant de l’Hospital.

Tres passos endarrere,

tres passos endavant

Tres passos endarrere,

tres passos endavant.

Peret que en balla l’àguila

davant de l’Hospital.

D’Isop ens ve aquesta faula de la tortuga i l’àguila:

Una tortuga, veient una àguila que volava, sentí el desig de volar ella també. L’anà a trobar i li demanà que, al preu que fos, li ensenyés de volar. L’ocell li respongué que era impossible. Però com que la tortuga insistia i s’hi feia forta, l’àguila la va agafar i, enduent-se-la enlaire, la deixà caure sobre una roca. En xocar-hi, es va esclafar i morí.

(Isop Faules Traducció de Montserrat Ros Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1984, volum II)