DRAC

Comparteix:

DRAC

Animal fabulós que apareix a la major part de les mitologies. Simbolitza el Mal segons el cristianisme. En canvi, a la Xina és tingut com a benefactor. Aquesta bèstia és originària del Caos. Es diu que és un arquetip de l’inconscient col·lectiu que engloba els quatre elements: surt de la terra o de l’aigua, vola per l’aire i vomita foc. Se li atribueix la figura d’un serpent corpulent proveït de potes i d’ales.

El drac és un bon guardià de tresors de la terra. Diu la mitologia germànica que un drac de nom Fafnir va guardar el tresor dels nibelungs que va defensar amb la vida. Sigfrid el va matar i no tan sols es va apoderar del tresor, sinó que es va banyar en la sang del drac per fer-se invencible. Però una fulla de til·ler se li va enganxar a l’espatlla i li deixà aquesta petita part del seu cos vulnerable.

El nom de drac apareix sovint en la toponímia catalana: l’illa de Sa Dragonera, el clot del Drac, la cova del Drac…Diu la llegenda que un drac és el guardià de la muntanya del Canigó; segons la mateixa llegenda, el drac, juntament amb tots els éssers fantàstics que rondaven per aquesta muntanya varen ser exorcitzats per la creu que els monjos varen plantar al cim.  També hi ha una constel·lació que du el nom de Drac de Sant Jordi. I una curiositat: al cim del l’elm del rei Martí hi figurava un drac alat.

El llegendari universal és ple de dracs i la seva aparença monstruosa els emparenta amb altres criatures fabuloses. Una de les més conegudes prové de la mitologia grega i és el Minotaure que va ser vençut per Teseu amb l’ajut d’Ariadna.

Heus ací un fragment del text medieval de La consueta de Sant Jordi

El parlament d’Andrònic davant el rei:

A nosaltres aquest dia

anant a caçar al llac,

discorrent aquella via

havem encontrat un drac.

(Fantasia popular catalana de Joan Soler i Amigó Barcelona: Barcanova, 1998)

El llegendari català està poblat de dracs localitzats a diverses contrades: Sant Celoni, Banyoles, la Camarga.

(Llegendes del drac, l’heroi i la princesa de Joan Soler Amigó Barcelona: Baula, 2005)

Però potser el drac més citat arreu de les nostres terres és el que va matar el cavaller Sant Jordi.

Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l’alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l’aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l’estrall dels ramats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de presa i així no faria estrall a tord i a dret.  I així va fer-se durant molt temps, i la fera se’n devia sentir satisfeta, car va deixar de fer les malvestats que havia fet abans.

I heus aquí que un dia va voler la sort que fos la filla del rei la destinada a ésser pa del monstre. Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. I entre aquestes, la bèstia va presentar-se amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d’una llançada la va malferir.

(Costumari català de Joan Amades Barcelona: Selecta, 1982 volum III)

Cançó americana escrita per Leonard Lipton i Peter Yarrow i popularitzada pel grup Peter, Paul and Mary, molt cantada entre els membres del moviment folk català:

Puff, el drac màgic

Puff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s’avorria molt
i sortia a jugar.

Hi havia un nen petit
que se l’estimava molt,
es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.

Tots dos van preparar
un viatge molt llarg,
volien anar a veure el món
travessant el mar.

Quan hi havia una tempesta
S’ho arreglaven molt bé
enfilant-se a la cua d’en Puff
vigilant el vent.