LLOP

Comparteix:

LLOP

 

Mamífer carnívor de la família dels cànids, de pèl gris fosc, orelles erectes, cua llarga i peluda, molt voraç, que emet un udol característic.

Simbolitza sovint el Mal, tot i que a Roma la lloba és venerada com a animal protector i fundador de la ciutat; entre els egipcis representava la força i la valentia.

Durant l’Edat Mitjana es tenia com a certa l’existència d’homes que vivien aïllats i es convertien en llop (el fenomen es va anomenar licantropia), s’alimentaven de preses més dèbils que ell i que udolaven a la llum de la lluna. Aquesta creença ha alimentat diversos relats literaris.

El llop apareix a la nostra parla. Per exemple: diem que ens fiquem a la gola del llop per indicar que estem en perill. Diem que hem vist el llop per fer saber que estem afònics.

Hi ha refranys protagonitzats pel llop:

Llop amb pell d’ovella no porta esquella.

Pel juliol el llop fa el primer udol.

El llop apareix en endevinalles com aquesta:

Sóc l’enemic del pastor

i li robo el bo i millor.

Segons El llibre de les bèsties de Ramon Llull, el llop, juntament amb l’ós i el lleopard es van convertir en consellers del rei perquè eren bells, forts, valents i lleials.

Ha inspirat aquesta poesia:

Llop de rondalla

S’alimenta de iaies i nenes

amb caputxa i trenes;

de cabretes o porquets

–caçats de poc o freds…

I és que els autors de contes i rondalles

li fan passar més gana que a unes estovalles.

Però si li donessin pinso per dinar

el llop fóra més bo que el pa.

Miquel Desclot (Editorial Baula, 2004)

El llop i la guineu protagonitzen aquesta rondalla recollida per Pau Bertran i Bros i que diu així:

Una vegada la guineu i el llop van sembrar un camp de patates a partir, i quan ja eren nades, que feien goig, la guineu va preguntar a llop, diu:

-¿Què t’estimes més, tu: del mig cap amunt o del mig en avall?

I el llop, pensant-se que les patates sortirien de dalt de la planta, de seguida li va respondre:

-Del mig en amunt.

.Diu:

-Ja està dit.

I a collita, és clar, totes les patates van ser per a la guineu i els tronxos i les fulles per al llop.

Després van sembrar un camp de blat, i la guineu va tornar a dir al llop:

-Què vols?, del mig en amunt o del mig en avall?

El llop va pensar:

“No m’enganyaràs, ara! I li respon: -Del mig en avall.

Diu:

-Ja està dit.

I, en segar, el gra i la palla bona van tocar a la guineu i el rostoll al llop.

És dir, que de totes maneres el llop es va quedar enganyat de la guineu.

 

Després de capturar el llop, s’avisava a tothom amb aquesta cançó:

Sortiu gent a la finestra

si voleu veure el traïdor,

i veureu la mala bèstia

que us en feia tanta por;

 

Deu-me ou i botifarres

i també carn de corder,

cap corder de la ramada

no us prendrà el llop malvat.

(Citada per Pep Coll a Muntanyes maleïdes, capítol La capta del llop)

D’Isop ens ve aquesta faula del cabrit i el llop:

Un cabrit s’havia ressagat del ramat i un llop el va perseguir. El cabrit es va girar i va dir al llop: “Prou que ho veig, llop, que sóc el teu menjar; però perquè no mori sense glòria, toca la flauta i jo ballaré”. Quan el llop es va posar a tocar la flauta i el cabrit va començar a ballar, els gossos ho van sentir i van anar a l’encalç del llop. El llop, girant-se, va dir al cabrit: “M’ho he ben guanyat; jo que sóc un carnisser, no m’havia a posar a fer de flautista”.

(Faules d’Isop Traducció de Montserrat Ros Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1984, volum I)